Feia moltes setmanes que no em posava a escriure en aquest blog.  He estat immersa en un món de distraccions, algunes conscients i necessàries motivades per projectes engrescadors, altres potser no tant.  Vivim en un món de distraccions, i enfocar-nos és cada vegada més necessari. I oblidem que els moments són únics i irrepetibles.   Avui voldria compartir una petita anècdota que vaig viure un dia qualsevol, en una terrassa de restaurant qualsevol, i que té a veure amb el canvi d’hàbits en la comunicació personal i professional, arran de les noves tecnologies i aquest objecte omnipresent i com una “extensió de la mà”, anomenada mòbil.

Quan menjo sola, m’agrada observar les altres taules i observar les persones, com gesticulen, intentar esbrinar de què parlen o quina relació tenen.  I em vaig fixar en una parella, a l’altra … Veure més »

Ara més que mai, vivim en un món ple de distraccions i sota un bombardeig constant d’estímuls i informació.

Més enllà de la sobre diagnosi TDA que actualment estem veient (i que mereix un article sencer), la distracció és la reina dels nous temps: adolescents i adults constantment mirant i escrivint missatges caminant pel carrer, en el transport públic, al restaurant compartint taula amb amics; consultant les xarxes socials, fotografiant i penjant tot el que passa, amb pantalles d’ús individual a l’habitació, etc. Connectats constantment de forma virtual, i desconnectats del món exterior. Independentment de com impacta tot això a la forma de comunicar-nos (entre adults, adolescents i famílies, entre adolescents), ens passa factura a molts nivells.

Buda deia que “Els ximples actuen distretament. El savi custòdia la seva atenció com si fos el seu tresor … Veure més »