Avui vull desmuntar algunes de les creences o falsos mites sobre la meditació Mindfulness amb els quals em trobo sovint en els cursos de Mindfulness que imparteixo i que poden confondre a les persones principiants. Molts d’ells els vaig tenir jo mateixa en el seu moment, abans que el Mindfulness formés part de la meva vida.

Espero que conèixer aquests falsos mites et pugui ajudar, tant si no coneixes què és el Mindfulness com si t’estàs plantejant practicar i incorporar el Mindfulness a la teva vida.

1. No és deixar la ment en blanc ni eliminar els pensaments. És observar el que sorgeix.
És entrenar la ment a “adonar-te” que ha arribat un pensament, una sensació, una imatge… observar-lo sense jutjar ni rebutjar, i de manera intencionada triar tornar l’atenció a un punt concret: a la respiració, sensacions, estímuls… segons sigui el nostre punt de focalització triat en iniciar cada pràctica.

Veure més »

Maximitzar productivitat i alhora una bona convivència, fent teletreball amb fills a casa, és un repte assolible.  Si a això hi sumem que estem vivint una situació excepcional sense poder sortir de casa pel confinament temporal, i que ha sigut molt sobtada sense poder-nos preparar ni mentalment ni tècnicament, compaginar el treball des de casa amb la convivència familiar i la cura dels fills o filles, és una prova de foc que podem transformar en una oportunitat d’aprenentatge conjunt.

No hi ha fórmules màgiques. Cada situació és diferent (edats dels fills, necessitats, etc.). I necessitarem ser molt flexibles, tant els adults que treballen des de casa, com les empreses. Tot i que està més que demostrat que el teletreball és més productiu i genera beneficis mediambientals, etc., en la situació actual hi ha … Veure més »

Cultivar la paciència, saber esperar serenament, s’ha convertit en un repte extraordinari actualment, i en canvi, és una actitud sovint imprescindible per perseverar i aconseguir allò que desitgem.

El passat cap de setmana vaig rellegir cartes escrites a mà, rebudes d’amics i amigues que vivien o estaven temporalment lluny d’on jo vivia. Ha estat molt especial, no només, pel fet de recordar quines inquietuds compartíem, quines esperances, quins somnis, quines coses omplien les nostres vides a l’etapa adolescent, sinó pel fet de prendre consciència de l’hàbit de saber esperar.

Escrivies una carta desitjant que li arribés l’abans possible a la persona. Imaginant què estaria fent mentre tu escrivies o si quan rebés la carta, les coses que li explicaves encara tindrien sentit i vigència. Quan la tiraves a la bústia era com posar una mica de … Veure més »