Augmentar la força de voluntat i l’autodisciplina per perseverar en els objectius marcats, és entrenable.  Un 8% dels propósits d’any nou es cumpleixen, el 92% restant, no. En quin grup de gent vols estar?

Si t’has marcat nous propòsits o objectius per aquesta nova etapa que comença, tres consells inicials:

Assegura’t de tenir-los per escrit (segons diversos estudis científics, si els escrivim i tenim a la vista, la probabilitat d’aconseguir-ho augmenta)
Pregunta’t  si són objectius que també et vas fer l’any passat?, què va fallar que no ho aconseguíssis?, què has après d’això que et pot servir ara que et tornes a plantejar aquest objectiu?
Realment, els vols de debò?, Hi estàs compromès/a?, són objectius realistes o tens algun impediment important?, depèn de tu  aconseguir-los?

Si realment ho vols, i no tens impediments importants, i el que falla és la força … Veure més »

• 

Què són els hàbits saludables i com podem incorporar-los? Els podríem definir com un conjunt d’accions que si es fan de forma repetitiva, afavoreixen la salut mental, emocional i física de la persona. A la llarga, implica portar un estil de vida saludable. El món actual, hiperconnexió, pressió social i laboral, incertesa, sobreinformació, vida sedentària, etc. no ens ho posa fàcil.

Alguns dels hàbits principals que ens treuen més l’energia vital i que tenen un impacte negatiu en el nostre benestar emocional són

Pensaments rumiatius, sobre coses del passat o futur, entrant en espiral.
Tenir un estil de vida sedentari.
Dormir de forma insuficient o malament.
Menjar poc saludable i a deshores.
Diàleg intern limitant (sóc un desastre, sóc incapaç, no me’n sortiré…).
Deixar de dedicar temps a les relacions personals.
Renunciar a espais de temps propi.
La queixa continua.

Sovint, em trobo amb persones que quan decideixen canviar hàbits, … Veure més »

• 

Utilitzar estratègies per deixar de procrastinar ens ajudarà a reduir l’estrès. La procrastinació és l’hàbit de retrasar activitats, decisions o situacions pendents de forma recurrent. Evitem tasques que ens semblen més difícils, mentre fem altres tasques que ens agraden més o són més fàcils.

Procrastinar o deixar les coses per més endavant de forma recurrent, genera malestar i incrementa l’estrès i ansietat, a més pot produir sentiments de remordiment, perquè el nostre cervell sap que arribarà el moment en què haurem d’enfrontar-nos a fer-ho, i perquè el cervell no pot deixar de pensar en el que està pendent de fer o decidir.

Els motius per deixar de fer les coses per més tard poden ser diversos: cerca de la comoditat, por al fracàs, mandra, dispersió, excuses, excés d’optimisme respecte al temps, perfeccionisme, etc.

Generalment, les persones que procrastinen de forma habitual ho fan no … Veure més »

• 

Generar un hàbit requereix paciència i constància, encara que l’avantatge és que una vegada adquirit, ja és més fàcil practicar-ho i obtenir els seus beneficis. Entre els hàbits que practiquen les persones que gestionen millor l’estrès i l’ansietat, que he pogut comprovar en la meva pròpia pell, i també, a través de les persones a les quals he acompanyat per millorar la seva relació amb l’estrès tenim:

1) Fan exercici físic regularment.

2) Dormen com a mínim 7 hores (aquí hem de tenir en compte les necessitats de cada persona són diferents).

3) S’alimenten de forma equilibrada i saludable.

4) Entrenen la ment per cultivar la pau i la serenitat. Ho fan de diferents formes: – fent meditació formal cada dia (10/15 minuts). – practicant ioga o tai-chi. – caminant regularment pel bosc o sobre terreny natural (no asfalt). – dediquen un temps a fer alguna cosa … Veure més »

• 

Cultivar la paciència, saber esperar serenament, s’ha convertit en un repte extraordinari actualment, i en canvi, és una actitud sovint imprescindible per perseverar i aconseguir allò que desitgem.

El passat cap de setmana vaig rellegir cartes escrites a mà, rebudes d’amics i amigues que vivien o estaven temporalment lluny d’on jo vivia. Ha estat molt especial, no només, pel fet de recordar quines inquietuds compartíem, quines esperances, quins somnis, quines coses omplien les nostres vides a l’etapa adolescent, sinó pel fet de prendre consciència de l’hàbit de saber esperar.

Escrivies una carta desitjant que li arribés l’abans possible a la persona. Imaginant què estaria fent mentre tu escrivies o si quan rebés la carta, les coses que li explicaves encara tindrien sentit i vigència. Quan la tiraves a la bústia era com posar una mica de … Veure més »

• 

Estem en un món canviant, a una velocitat vertiginosa. Gestionar la incertesa en el món actual és un repte. Hem passat d’un món on moltes coses eren previsibles i estructurades a un món on tot fluctua a cada moment. Això, amb el ritme actual, les presses, canvis i tecnologia, ha canviat radicalment. Tot i així, en general, tots tenim un guió o expectatives sobre la vida, la feina, la parella, la família, sobre nosaltres mateixos. Però com deia Lennon, “la vida és allò que ens passa, mentre fem altres plans”.

Conviure amb el canvi constant, demana una bona dosi d’habilitats personals per a gestionar la incertesa i totes les coses que ens preocupen. Entre tot el que ens preocupa, algunes coses pot ser que passin, altres, la majoria, no passaran En algunes, la solució depèn de nosaltres, … Veure més »

• 

Feia moltes setmanes que no em posava a escriure en aquest blog.  He estat immersa en un món de distraccions, algunes conscients i necessàries motivades per projectes engrescadors, altres potser no tant.  Vivim en un món de distraccions, i enfocar-nos és cada vegada més necessari. I oblidem que els moments són únics i irrepetibles.   Avui voldria compartir una petita anècdota que vaig viure un dia qualsevol, en una terrassa de restaurant qualsevol, i que té a veure amb el canvi d’hàbits en la comunicació personal i professional, arran de les noves tecnologies i aquest objecte omnipresent i com una “extensió de la mà”, anomenada mòbil.

Quan menjo sola, m’agrada observar les altres taules i observar les persones, com gesticulen, intentar esbrinar de què parlen o quina relació tenen.  I em vaig fixar en una parella, a l’altra … Veure més »

•