Carpe diem, aprofita el dia d’avui | Roser Claramunt
Carpe Diem
Walt Whitman – 1819/1892 – ens va regalar el fantàstic poema Carpe Diem que, en període estiuenc i, abans d’entrar de nou dins la voràgine diària, ve de gust rellegir …
Una invitació a viure el present, i a donar el primer pas per repensar el nostre camí i convertir-nos en responsables i protagonistes de la nostra pròpia història. Actua com si avui fos el teu últim dia, respectant els altres i a tu mateix/a.
Aprofita el dia d’avui.
No deixis que acabi sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç,
sense haver alimentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim. No permetis que ningú et tregui el
dret d’expressar-te, que és gairebé un deure.
No abandonis les teves ànsies de fer de la teva vida alguna cosa extraordinària…
No deixis de creure que les paraules i la poesia, sí que poden canviar al
món, perquè, passi el que passi, la nostra essència està intacta.
Som éssers humans plens de passió, la vida és desert i és oasi.
Ens tomba, ens fa mal, ens converteix en protagonistes de la nostra
pròpia història.
Encara que el vent bufi en contra, la poderosa obra continua. I tu
pots aportar una estrofa …
No deixis mai de somiar, perquè només en somnis pot ser lliure l’home.
No caiguis en el pitjor dels errors: el silenci. La majoria viu en un
silenci espantós. No et resignis, fuig …
“Jo emeto el meu crit per les teulades d’aquest món”, diu el poeta;
valora la bellesa de les coses simples, es pot fer poesia sobre les
petites coses.
No traeixis les teves creences, tots mereixem ser acceptats.
No podem remar en contra de nosaltres mateixos, això transforma la
vida en un infern.
Gaudeix del pànic que provoca tenir la vida per davant.
Viu intensament, sense mediocritats.
Pensa que en tu està el futur, i assumeix la tasca amb orgull i sense por.
Aprèn dels qui poden ensenyar-te. Les experiències dels qui es van
alimentar dels nostres “Poetes Morts”, t’ajudaran a caminar per la vida.
La societat d’avui som nosaltres, els “Poetes Vius”.
No permetis que la vida et passi a tu, sense que tu la visquis.
4 respostes a “Carpe diem, aprofita el dia d’avui | Roser Claramunt”
Deixa un comentari
Albert Rica ha dit: Hola,
Es totalment vigent i ho comparteixo plenament, malgrat això no sempre es facil aplicar-lo.
salut
Albert
-
Gràcies Albert per participar!
Diuen que si tenim dos camins, és millor escollir el més difícil o desconegut, perquè és una oportunitat per aprendre i crèixer. Encara que no sempre sigui fàcil, el primer pas, és ser-ne conscient i, en la mesura que ens ho proposem, limitar les vegades que ens deixem guiar pel pilot automàtic… tot un repte, que pot ser complicat però no impossible. Fins aviat i gràcies de nou per participar, Roser
rosalia claramunt ha dit: Hola,
Jo acabo de donar un pas que feia molts anys volia fer i no m’atrevia.
Ara l’he fet (malgrat la situació de crisi que vivim) i la meva gran sorpresa és la tranquilitat que sento… tots aquests anys pensant i raonant la desició que no prenia (que no era el que jo volia) i ara estic tant tranquila que haig de recordar el què he fet i no se perque em pregunto, no hauries de sentir por ? però la resposta és, Ostres ! es que no sento por !!!
Amb aixó vull dir que hem de prendre desicions si la vida que portem no ens agrada.
Gràcies, tenia ganes d’explicar-ho i m’ha fet gràcia la coincidència del cognom :))
-
Gràcies Rosalia per compartir les sensacions i emocions del teu canvi i decisió recent.
I tens raó, abans de fer un canvi important a la nostra vida, ens imaginem moltes coses (massa sovint ens concentrem en les negatives i, que a posteriori fins i tot, ens semblen inversemblants) que ens frenen.
En canvi, un cop ens hem atrevit a donar el pas, ens aporta serenor, tranquil·litat i benestar, i això és perquè d’alguna manera donem resposta a allò que realment volem i sentim. Harmonitzar el què fem amb el què sentim i pensem, hauria de ser el propòsit de totes les persones. Enhorabona per atrevir-te i, per compartir-ho aquí. Fins aviat, Roser
Deixa un comentari
Hola,
Es totalment vigent i ho comparteixo plenament, malgrat això no sempre es facil aplicar-lo.
salut
Albert
Gràcies Albert per participar!
Diuen que si tenim dos camins, és millor escollir el més difícil o desconegut, perquè és una oportunitat per aprendre i crèixer. Encara que no sempre sigui fàcil, el primer pas, és ser-ne conscient i, en la mesura que ens ho proposem, limitar les vegades que ens deixem guiar pel pilot automàtic… tot un repte, que pot ser complicat però no impossible. Fins aviat i gràcies de nou per participar, Roser
Hola,
Jo acabo de donar un pas que feia molts anys volia fer i no m’atrevia.
Ara l’he fet (malgrat la situació de crisi que vivim) i la meva gran sorpresa és la tranquilitat que sento… tots aquests anys pensant i raonant la desició que no prenia (que no era el que jo volia) i ara estic tant tranquila que haig de recordar el què he fet i no se perque em pregunto, no hauries de sentir por ? però la resposta és, Ostres ! es que no sento por !!!
Amb aixó vull dir que hem de prendre desicions si la vida que portem no ens agrada.
Gràcies, tenia ganes d’explicar-ho i m’ha fet gràcia la coincidència del cognom :))
Gràcies Rosalia per compartir les sensacions i emocions del teu canvi i decisió recent.
I tens raó, abans de fer un canvi important a la nostra vida, ens imaginem moltes coses (massa sovint ens concentrem en les negatives i, que a posteriori fins i tot, ens semblen inversemblants) que ens frenen.
En canvi, un cop ens hem atrevit a donar el pas, ens aporta serenor, tranquil·litat i benestar, i això és perquè d’alguna manera donem resposta a allò que realment volem i sentim. Harmonitzar el què fem amb el què sentim i pensem, hauria de ser el propòsit de totes les persones. Enhorabona per atrevir-te i, per compartir-ho aquí. Fins aviat, Roser