Ca Es

12 hàbits per canviar als altres…



Les primeres setmanes de l’any són dates idònies per replantejar-nos nous propòsits per tal de millorar el nostre benestar i les nostres relacions amb els altres.

Avui reflexionarem sobre el que planteja el musical d’èxit internacional “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”, ja que molt sovint, un dels frens per aconseguir els nostres propòsits és voler canviar els altres, en lloc de canviar nosaltres primer.

En la nostra ment, s’han instaurat moltes idealitzacions, gran part d’elles, gràcies a les pel·lícules de cinema, cançons romàntiques, missatges i valors de pares o professors. Quina influència tenen aquestes idealitzacions en les relacions que tenim amb la parella, fills, alumnes, amics, família o companys d’equip?, Fins a quin punt som conscients que aquestes idealitzacions potser són font de desil·lusions i frustracions constants? Són frustracions bidireccionals: Sentim frustració quan ens obstinem a canviar l’altra persona, i no ho aconseguim. Sentim frustració quan no podem ser tal com som.

El nostre afany per voler canviar als altres, ja sigui a nivell de conductes, actituds o hàbits, pot respondre a molt diverses raons, entre elles:

L’altra persona és el reflex d’allò que no ens agrada de nosaltres mateixos, o potser busquem allò que ens agradaria ser, i com que no som capaços de canviar nosaltres mateixos, pretenem que canviïn els altres.

Voler controlar l’altre (a la vegada, originat per inseguretats).

Auto-imatge incoherent: pensem que som d’una manera, quan en realitat, actuem d’una altra.

Posem les nostres expectatives, excessivament, en l’altra persona.

Hem de ser conscients que perquè algú canviï, és imprescindible que vulgui fer-ho. Que canviï l’altre no depèn de nosaltres, sinó de la voluntat de l’altra persona. Ningú pot forçar a ningú a canviar o aprendre, si l’altra persona no vol. Qualsevol procés de canvi, i per tant, d’aprenentatge, parteix de l’individu, per tant, només podem aconseguir-ho a través de la nostra consciència, voluntat, perseverança i esforç personal. I això, hem de tenir molt present tant quan vivim un procés d’aprenentatge o canvi nosaltres sols, com quan demanem acompanyament professional.

Quan ens plantegem reiteradament canviar una altra persona, tenim 3 opcions: enfadar-nos i obsessionar-nos progressivament en el que no ens agrada d’ella, trencar la relació o bé, optar per un enfocament més constructiu, posant en pràctica alguns hàbits:

 1. Expressar suport incondicional. Compta amb mi, ja em diràs si decideixes fer-ho o necessites ajuda. No et perseguiré perquè ho facis.

2. Acceptar l’altra persona tal com és.

3. Acordar, pactar un camí intermig, entre ambdues parts.

4. Exterioritzar i compartir el que ens molesta que faci l’altra persona de forma assertiva i dir-li en què ens afecta, en primera persona. Parlar de què és el que fa, en comptes de com és. Hem de centrar-nos en els fets objectivables, no en interpretacions subjectives. No m’agrada que facis tal cosa …. versus … Odi que sempre siguis així.

5. Enfocar-nos en buscar solucions, no en el problema.

6. Valorar-nos pel que som, no pel que és la parella / amistat, etc o com vol que siguem.

7. Crear reforços positius i equitatius i ser més tolerants.

8. Posar l’atenció en els aspectes positius de l’altra persona (essencial en la parella, i encara més, amb els fills o els alumnes), estimulant i potenciant els punts forts.

9. Acceptar que la perfecció no existeix, que cada persona és diferent i que tots podem créixer, aprendre i canviar junts si ens ho proposem nosaltres mateixos de forma voluntària, com una forma d’evolucionar i transformar-nos.

10. Actuar nosaltres mateixos com a model d’allò que volem canviar a l’altra persona. Com deia Mahatma Gandhi “Sigues tu el canvi que vols veure al món”.

11. Canviar nosaltres primer. Estretament relacionat amb el punt anterior, aquest és el nostre hàbit preferit, ja que són els nostres propis petits canvis els que generen altres canvis al nostre voltant. Provem i observem què passa. Descobrirem agradables sorpreses.

12. Assumir que podem canviar. Dir “no puc canviar, sóc així” és la postura còmoda. Mentre estiguem vius, podem canviar. L’important és decidir per on començar, posar-nos-hi i perseverar. Ningú ens garanteix que sembrar fins a recollir els fruits sigui fàcil.

Un exemple: expliquen que una vegada, una mare va portar el seu fill de 6 anys a casa de Gandhi, i li va demanar que li demanés al seu fill que no mengés més sucre, ja que era diabètic i arriscava la seva vida en fer-ho. Ja no feia cas a la seva mare. Gandhi li va dir: “Em sap greu. Ara no puc fer-ho. Porti el seu fill d’aquí a 15 dies “.   A les dues setmanes va tornar la dona amb el seu fill a casa de Gandhi. Gandhi va mirar al nen als ulls i li va dir: “Noi, deixa de menjar sucre”. La mare, agraïda, li va preguntar: “Per què em va demanar que el portés dues setmanes després? Això l’hi hauria pogut dir la primera vegada.   Gandhi va respondre així: “Fa quinze dies, jo menjava sucre”.

Un altre exemple, els seus 15 minuts no ens deixen indiferents, és el curtmetratge “Validation”:  premiat internacionalment, la història visibilitza de quina manera, el nostre canvi d’actitud i de comportament genera impacte i canvis positius en els altres.   Et deixem amb el vídeo, però abans suggerim preguntar-nos en clau de coaching:

* Quina part de responsabilitat tenim en la conducta o actitud de l’altra persona (amistat, parella, fills, alumnes, companys d’equip)?
* Com canviarien les nostres relacions si canviéssim la nostra actitud i provéssim altres tàctiques davant el que “ens molesta” dels altres?

Article original escrit per Roser Claramunt (@roserclaramunt)

GRÀCIES PER COMPARTIR-HO!
2 Comentaris


2 respostes a “12 hàbits per canviar als altres…”

  1. Marc ha dit:

    Gràcies per aquest article! Llegir-ho és una cosa, i fer-ho és una altra…com dius, no és un camí fàcil.
    És veritat que moltes vegades no som conscients d’aquestes idealitzacions o de les expectatives que posem en l’altra persona, i que són fruit dels nostres pensaments i desitjos. El què passa és que és molt més fàcil posar les culpes als altres i no ens adonem que al final perjudiquem les relacions.

    • Roser Claramunt ha dit:

      Gràcies pel comentari Marc, com dius, quan posem les culpes als altres perjudiquem la relació, i per tant, també ens perjudica a nosaltres mateixos. Per això, un primer pas, és reflexionar sobre quina part de responsabilitat hi tenim nosaltres. Fins aviat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.



Actitud Mindfulness: més enllà d’una disciplina per a viure sense estrès

L’actitud Mindfulness va més enllà d’una disciplina per a viure sense estrès.  L’estrès és la segona causa per baixa...

9 trucs per augmentar la força de voluntat i autodisciplina

Augmentar la força de voluntat i l’autodisciplina per perseverar en els objectius marcats, és entrenable.  Un 8%...

Com incorporar hàbits saludables: la meditació Mindfulness

Què són els hàbits saludables i com podem incorporar-los? Els podríem definir com un conjunt d’accions que si es...

10 estratègies per deixar de procrastinar i reduir l’estrès

Utilitzar estratègies per deixar de procrastinar ens ajudarà a reduir l’estrès. La procrastinació és l’hàbit de retrasar activitats, decisions...